dimecres, 13 de maig del 2015

Li diuen paella i no ho és.

Este apartat que vos presente és possiblement el que més ganes tenia de fer, per això serà permanent en este blog. Estic fart de trobar-me autèntiques aberracions que algunes persones massa atrevides tenen el valor d'anomenar paella, arròs a banda o arròs negre. Este post estarà en continua actualització, publicaré fotografies que he anat col·leccionant. Al mateix temps espere la vostra col·laboració. Podeu anar enviant-me totes aquelles barbaritats que vos trobeu al carrer o a la xarxa. 

Que és susceptible de ser considerada una aberració arrossera? Quines elaboracions són mereixedores d'estar en esta secció? Vos deixe alguns exemples molt aclaridors, no cal tindre cap estrela Michelin ni haver guanyant Master Chef per reconèixer que són atemptats gastronòmics.

                                                                 
 Paella valenciana amb titot, promocionada per un cuiner mediàtic,  una creació aberrant. 

No cal cap comentari

Un mussol de pinya rodejat d'unes cigales valentes, com l'autor
d'esta garrulada

Desbordant

On està l'arròs?

Sushi Paella. Açò es passar-se "fusionant"
Pizza Paella: Possiblement lo més criminal que he trobat
Este arròs negre està cuinat amb motiu de Halloween.
 Està molt aconseguit perquè el dia que el vaig trobar me costà dormir.

Arròs amb xoriço,xistorra, gambes, cloxines, pessols...


Simpement lamentable

dilluns, 11 de maig del 2015

L'arròs com a religió

Porte este projecte en el cap fa temps i ara que puc m'he posat mans a l'obra. Sóc valencià i cuiner, m'encanta la gastronomia del meu poble i em sent un privilegiat perquè treballe fent allò que m'agrada. Però he de reconèixer que allò que realment m'apassiona descaradament és cuinar l'arròs. Per això m'he decidit a fer este nou blog. Un espai des d'on compartir amb tots els amants arrossers tota la informació sobre l'arròs de la que dispose i aquella que vaja adquirint. Espere crear un racó atractiu, amb curiositats, consells i amb un contingut de profit, el tema dóna molt de sí.

Sé que no sóc l'única persona disposada a dinar arròs més d'una vegada a la setmana, per a mi és quasi una religió, amb els seus rituals inclosos. Contemple al meu voltant i completament aterrat algunes erigies, autèntics atemptats. El que jo anomene terrorisme gastronòmic està present per tot arreu, en llibres de cuina, restaurants, programes de televisió o internet. L'arròs i en especial la Paella Valenciana mereixen un tracte digne i respectuós. 

Per a mi és sens dubte un aliment indispensable en qualsevol casa o restaurant. Podem cuinar-lo de moltes maneres i amb una varietat d'ingredients extensa. Ens pot servir de guarnició d'una carn o un peix, fins i tot podem fer postres amb ell. L'arròs és l'aliment bàsic per a la majoria de la humanitat, font d'energia i nutrients, fàcil de cultivar, d'emmagatzemar i  de distribuir. 

Considere que l'arròs es mereix este homenatge en forma de blog, per això vos convide a  participar a tots i totes en este projecte. Com? Enviant receptes i curiositats, preguntant dubtes, proposant idees per millorar les publicacions. De veritat que espere la vostra col·laboració, sobretot la dels meus companys i companyes de professió.

Tinc el temps i les ganes necessàries per dur endavant este espai, ara tan sols espere que el gaudiu i l'aprofiteu. El meu objectiu personal és ampliar els meus coneixements i este blog m'ajudarà, em queda molt per aprendre. Així que ja sabeu, Arrosània - El racó dels amants de l'arròs comença a caminar.